Edició 2018, Festival, Secció Oficial

Mostra de les pel·lícules més recents i destacades del gènere documental que contenen material d’arxiu.


Andrea Motis és una trompetista silenciosa, una associació d’idees difícils de conjugar. La seva manera de transitar per un món on la fama és un valor més preuat que l’èxit professional. Aquesta és la història íntima i carregada d’emocions d’un moment únic i irrepetible, aquell instant ple de vertigen que ens embriaga just abans de fer un gran salt cap al desconegut.


En Tobias tenia un any quan els seus pares es van haver d’enfrontar a la notícia. El seu fill havia nascut sord. La primera reacció va ser baixar les expectatives en relació al seu futur, com si estigues destinat a viure aïllat de la societat.[...]


Realitzada després del descobriment d’un metratge amateur rodat a la Xina del 1966 durant la primera i més radical fase de la Revolució Cultural, No intenso agora parla de la naturalesa fugaç dels moments de gran intensitat.


Es coneix molt bé el Miró lluminós, el de la recerca constant de l’infant interior, el surrealista que va anticipar l’abstracció amb la seva explosió de colors, però el fet cert és que existeix un Miró de figures torturades com ho van ser els temps que li va tocar viure.


Fernando Gallego és un DJ, però no un DJ qualsevol: és Nando Dixkontrol. Possiblement per molts és un personatge anònim, però va haver-hi un temps, on va ser l’epicentre d’un terratrèmol sonor, un ídol nocturn de masses.