Malgrat la seva constitució com a municipi el 1989, l’Ampolla té més de dos mil anys d’història. Coneguda com a Lebidòncia pels fenicis i Tria Capita pels romans, ha estat port i refugi de diverses civilitzacions. A 180 Campanades, afloren vestigis arqueològics, orals i sonors que recorren la navegació a l’Ebre, la història del port …

Aquest document visual és el resultat d’unir dues mirades imprescindibles del cinema amateur de Reus: el llegat de Josep Romeu Clofent i la lent precisa de Josep Batista Adell. La peça mostra el contrast absolut d’aquella edició de la fira: de la il·lusió al desastre, filmat des de la proximitat més immediata. Dues càmeres, dos …

Una jove del Perú reconstrueix la figura del seu avi a través d’imatges i records. La casa buida i els objectes oblidats revelen una absència que travessa generacions i en què la neta reconeix la seva pròpia història i una memòria que perdura.

Amílcar Cabral: agrònom, poeta, pensador utòpic i líder del moviment anticolonial contra Portugal a Guinea-Bissau i Cap Verd, fi ns al seu assassinat el 1973. Un documental de suspens sobre utopies, amor interracial, ambició, guerra i traïció.

Després de 80 anys de silenci, les noves tecnologies forenses ajuden un grup de famílies a reconstruir el destí dels seus pares, els cossos dels quals van ser robats i traslladats en secret al mausoleu del seu executor.

És una reflexió sobre el temps i allò que perdura, ambientada en un espai on passat, present i futur es fonen. Inspirada en un documental sobre Vallepietra de fa gairebé seixanta anys, l’obra explora què ha estat del poble, descobrint-hi una comunitat aparentment congelada en el temps.

Una fotografia, un silenciós llegat de poder i batalles ideològiques que ressonen a través de diverses generacions. Buscant entre els fragments del passat, albiro allò que triem no veure, allò que s’escapa per les esquerdes de la nostra consciència. Com heretem allò que no podem comprendre, obligant-nos a repetir els mateixos gestos una vegada i …

Entrevista, documental o un simple homenatge. Més enllà del personatge vinculat a les ciències ocultes, Sebastià d’Arbó també ha estat càmera de spaghetti westerns, periodista televisiu i director de cinema fantàstic durant els fascinants anys vuitanta. Una mirada íntima a la vida i l’obra d’una de les figures més singulars de la cultura audiovisual catalana.

A partir d’imatges filmades al Perú l’any 1950 per un estranger, en Víctor escriu una carta al seu fill per qüestionar el país que hereta: entre batecs i ruïnes, busca una esperança que encara resisteix enmig del desencís.

Un soldat, envoltat per l’Enemic i atrapat permanentment a la Ciutat, escriu la seva darrera carta a casa.

A Khartum, la capital del Sudan, cinc persones de realitats molt diferents (un funcionari, una venedora de te, un activista i dos nois que viuen al carrer) comparteixen el desig de llibertat. Enmig de les protestes i l’esclat de la guerra civil, les seves històries s’entrellacen en un relat que combina realitat i somnis.

El pas de la infància a l’edat adulta és com una crisàlide: un moment de transformació ple d’emocions i pors. Les gravacions domèstiques d’una nena de 13 anys porten l’autora a reviure aquest moment i quan, per primera vegada, va sentir la mirada masculina i va començar a veure’s d’una altra manera. A través de …

Després d’anys de silenci sobre l’avortament que va viure d’adolescent, la Marta rep un centenar de testimonis anònims de dones que han viscut el mateix que ella. Portant aquestes històries a la pantalla, juntament amb sis noies que posen veu i rostre a aquests relats silenciats, obre un espai compartit on el que s’ha silenciat …

Documental basat en la recopilació de testimonis de vida i de memòria transferida entre generacions de veïnes dels barris del sud de Reus, al voltant de la vida desenvolupada en un paisatge delimitat i, per tant, condicionat per un barranc. El fi lm recupera la memòria dels barris nascuts de l’autoconstrucció de comunitats migrades als …

Un retorn a la presa de Karaj, on Albert Lamorisse va morir el 1970 mentre fi lmava des d’un helicòpter. A partir de les seves últimes imatges, recuperades de l’aigua, el film desfà i reordena aquest arxiu per confrontar-lo amb un present travessat per noves fronteres, moviments i memòries.

Fa cent anys, Espanya va bombardejar la regió del Rif (el Marroc). Va ser el primer bombardeig sistemàtic contra la població civil amb armes químiques des de l’aire. Aquest documental revela com, arran de negociacions secretes, la indústria civil catalana es va sumar a la investigació i la fabricació de productes per a la guerra …

Amb 23 anys, Carmen Laforet va revolucionar la literatura amb Nada. El seu talent prometia molts èxits, però va escriure poc i va caure en el silenci… o això ens han dit. Ara Carmen parla i revela una dona que va pagar amb l’ostracisme el seu compromís amb la llibertat. La seva història és la …

Les imatges recuperades de la presa de Karaj, on Albert Lamorisse va morir el 1970, reapareixen mentre una conversa amb un arxiver iranià especula sobre la seva mort, la restauració del material i la circulació d’aquestes últimes imatges.

Documental construït a partir de material d’arxiu, que retrata els europeus del segle XX a través de les seves esperances i tragèdies. Ambientat en compartiments de tren, mostra com la història es repeteix en cicles de guerra i exili. La pel·lícula vol ampliar el llenguatge cinematogràfic i renovar el vincle emocional amb les imatges d’arxiu.

Tres dones blanques posen en un riu amazònic davant d’un fotògraf alemany que vol retratar la colonització europea de la selva central i la seva incorporació al progrés nacional. Mentrestant, els éssers del bosc observen com es transforma el seu entorn.

La Mariona torna d’Austràlia per acomiadar-se del seu pare malalt. Poc després de la seva mort, la pandèmia la tanca amb la seva mare a la casa familiar i s’endinsa en les cintes que ell va gravar durant anys. Darrere el retrat d’una família feliç emergeix la depressió, difícil de nomenar, i amb ella, les …

Darrere de l’horta que envolta el barri okupat d’Errekaleor, creixen les construccions d’edificis nous i alts de la ciutat de Vitòria-Gasteiz. Mentre els seus habitants resisteixen les amenaces de desallotjament mitjançant un sistema d’autogestió, altres espècies creixen als horts i comencen a dialogar amb la comunitat.