Edició 2021

No ens hem adonat i ja és aquí una nova edició del Memorimage, aquesta ben especial. D’una banda, perquè recuperem la presencialitat després de la pandèmia i això ja és de per si motiu d’una gran celebració. Però també perquè serà la meva veritable estrena com a Directora Artística del festival. Enguany podré viure de primera mà l’ambient de cinema que es respira al Teatre Bartrina, aquest acte de celebració col·lectiu que converteix el cinema fet amb imatges d’arxiu en quelcom més que una experiència visual i sonora. Una experiència de connexió i sentit de comunitat. Allò que dona sentit a qualsevol festival.

En aquesta edició hem preparat una programació acurada, atenta a diverses formes d’entendre i treballar les imatges d’arxiu, atenta a l’actualitat, a les inquietuds artístiques de creadores i creadors i, per descomptat, atenta a la qüestió de gènere i la diversitat. Hi trobarem treballs que amplifiquen la poètica interior de les seves autores (“Transeoceanicas”, “Pedra Pàtria”). D’altres que uneixen la veu íntima amb el relat històric (“Radiography of a family”, “La Cigüeña de Burgos”, “Padrí”) i algunes que esdevenen mirades atentes de descoberta crítica de la realitat (“Atzasu”). Destaca enguany la bona collita del cinema reusenc que ens permetrà gaudir de quatre films (“El Toubab”, “El banquet”, “A Cambio de tu vida“ i “Padrí”) i el MemoriJove on apropem les històries de Altzazu, les Sinsombrero i el pintor Marià Fortuny als centres educatius.

Arrencarem el festival amb “L’home dibuixat”, un film que dibuixa i desdibuixa a Jaume Sisa i els seus senders artístics. Com el Memorimage mateix, ple de camins, bells i inesperats, que esperen ser transitats per tots vosaltres.

Anna Petrus
Directora Artística Memorimage

 

Després de l’edició de l’any passat, en què la situació sanitària va obligar a programar totes les activitats online, Memorimage recupera la presencialitat amb una programació que un any més posa l’accent en la qualitat. Amb mirades diverses i fixant l’atenció en episodis concrets de la història passada o recent, les produccions cinematogràfiques d’aquest 2021 ens conviden a resseguir moments intensos, com els que van fer possible el Banquet dels Gegants que el 1998 va omplir la plaça de la Llibertat de Reus, o la lluita d’un grup d’obrers després de la darrera explosió a la petroquímica de Tarragona.

Del 9 al 12 de novembre, el Teatre Bartrina tornarà a ser l’espai de referència del festival, que manté també l’espai d’emissions online i que recupera el Memorijove, amb sessions matinals per als alumnes de secundària.

Mantenint el seu compromís amb els realitzadors que treballen amb imatges del passat i amb un públic fidel, Memorimage 2021 obre portes amb la voluntat de fer de la cultura en directe un espai de trobada suggerent, accessible i segur.

 

Carles Pellicer i Punyed

Alcalde de Reus

 

 

 

 

La força de la memòria

Noves pel·lícules, més producció catalana i també local, retorn a la presencialitat… El Memorimage torna enguany amb força, després que l’adició anterior coincidís de ple amb el gruix de la Covid-19. Tenim per endavant quatre dies farcits de cinema documental de qualitat, mitjançant la projecció d’una quinzena de títols que, un cop més, reflecteixen el talent de casa nostra i refermen el caire referent d’aquest festival.

El Memorimage és, d’altra banda, una esdeveniment únic al nostre país, en què cinema, història i memòria s’uneixen per oferir films plens de contingut. Les imatges d’arxiu que nodreixen els diferents treballs són, en bona part dels casos, documents inèdits que ens permeten conèixer millor realitats properes o llunyanes que ens enriqueixen a escala particular i també com a societat. És per tot plegat que a la Diputació col·laborem un any més amb una cita cultural que ja s’ha convertit en imprescindible.

El suport a la cultura és un dels àmbits estratègics de la nostra institució i des de l’inici de la pandèmia hi incidim especialment amb ajuts a la producció per tal que aquest sector esdevingui un dels motors de la recuperació. I tan important com ajudar a reactivar econòmicament la cultura és poder-li donar, posteriorment, la difusió que cal a les seves activitats. En aquest sentit, la pantalla del Memorimage esdevé del tot adient per fer arribar la programació al gran públic. Des de la butaca del Teatre Bartrina, o bé en línia des de casa, gaudim-ne amb intensitat!

 

Noemí Llauradó i Sans

Presidenta de la Diputació de Tarragona


Jaume Sisa és un referent del moviment underground i la contracultura de la Barcelona dels anys 60 i 70. Músic, cantautor i poeta, la influència del seu treball ha arribat amb força fins als nostres dies

LAS SINSOMBRERO 3 – EXILIADAS, s'apropa a aquelles artistes i intel·lectuals que, en acabar la guerra civil, es van veure obligades a exiliar-se a diferents països.

Roques de quatre colors componen el paisatge de Menorca.

La història del músic reusenc que ha recorregut centenars de ciutats, presons i carrers de tot el món compartint la seva passió i l'amor pel rock.

Dues cineastes, la catalana Meritxell Colell i l'argentina Lucía Vassallo, es llencen a enregistrar el seu dia a dia i estableixen d'aquesta forma una correspondència que les manté en contacte tot i la distancia.

El pintor Marià Fortuny (1838-1874), en el cim de la seva carrera, passa un feliç i creatiu estiu amb la seva família al golf de Nàpols.

El despertar d'una dona inspirada pel coratge del moviment feminista a Egipte. Un cop de puny al patriarcat amb la càmera convertida en una arma d’autodefensa.

Un retrat d’un conflicte familiar que es converteix en una radiografia de les friccions de la societat iraniana des de la Revolució de 1979 fins a l’actualitat.

Una explosió en una de les més importants plantes químiques d'Europa, la Petroquímica de Tarragona, desperta la lluita laboral d'un grup d'obrers que reclama el que és just per a tots.

L’any 1998 l’artista Antoni Miralda amb la col·laboració de la ciutat de Reus preparà un banquet de dimensions titàniques. Els comensals: els Gegants de la ciutat. El Banquet Gegant va ser un […]

El cas Altsasu com mai abans l’havíem vist. Una mirada íntima al factor humà d’un conflicte pervers que demana molta empatia: la injustícia s’alimenta de ràbia.

Què passa amb les històries familiars? Ens quedem amb aquelles que hem sentit una vegada i una altra o ens criden més l’atenció les histories silenciades?

“Per què no sé res de tot això?” es pregunta la directora de la pel·lícula d’adolescent quan, després del funeral del seu pare, llegeix la vida del mort als diaris.