Navegant lliurement per les imatges produïdes per al Partit Comunista Italià entre els anys 50 i 80 i descobrint a Luciana Castellina, històrica líder comunista, l’autor es pregunta què queda d’aquella experiència actualment. El cinema d’una generació ressorgeix: un cinema lliure, experimental i militant. Zavattini diria —i així ho diu en la pel·lícula— «un cinema …

Al mapejar el món, el vehicle de Google Street View a vegades es troba amb animals. «Animals accidentals» examina aquestes trobades entre la màquina i animals com aranyes, rucs i gossos. Per què l’algoritme difumina les cares de porcs?

L’Arcadi és un director de cinema. Va fer films abans d’haver-se d’allistar en el front durant la Guerra Civil. S’asseu i repassa les pel·lícules que ha filmat i mentre les contempla, la memòria se l’emporta insistentment fins allò que va marcar el seu destí: la cruesa de la primera línia del front durant la guerra …

A Colòmbia, l’assassinat de líders socials ha intentat destruir tota forma d’organització popular. No obstant això, ha enfortit la voluntat de resistència d’aquells que encara avui reclamen veritat i justícia: una allau humana que camina sense detenir-se mentre escriu la història d’un poble que fa dol i resisteix.

Qui no ha volgut ser rei, ni que fos per un sol dia? Boris Skossyreff no només ho va somiar: ho va aconseguir. El 1934 es va autoproclamar Rei d’Andorra amb un manifest revolucionari i sense cap lligam reial. Aristòcrata rus, estafador, seductor i visionari, Skossyreff va ser un personatge convertit en llegenda. Una figura …

Un viatge virtual per Palestina, només per a descobrir que els camins habituals de navegació no existeixen. El territori apareix fragmentat, sense carreteres ni connexions visibles. En el seu lloc, sobreviuen imatges disperses publicades per usuaris: rastres de vida que insisteixen i resisteixen.

Retrat del cineasta, polític i lluitador antifranquista Pere Portabella a través de fragments de les seves pròpies pel·lícules, conferències i entrevistes al llarg de la seva carrera, completat per declaracions de figures destacades com Esteve Riambau, Jonathan Rosenbaum o Luis E. Parés. Ens submergim en els reptes creatius d’un artista total i travessem la història …

Una visió profunda i humana de Dolores Ibárruri, presidenta del Partit Comunista d’Espanya i una de les figures polítiques més icòniques del segle XX. Una biografia emocional, vinculada als grans esdeveniments històrics i el seu impacte en la societat. Dolores i la seva neta ens conduiran pels camins més íntims de l’amor, la nostàlgia i …

Arturito Pomar, nen prodigi dels escacs, va ser utilitzat pel franquisme com a símbol intel·lectual de prestigi durant la postguerra espanyola, assolint fama internacional. Després de caure en l’oblit, va continuar competint sense abandonar mai la seva gran i única passió. Sol i exhaust davant els millors, l’esforç sobrehumà el va trencar, fins a provocar-li …

Una foscor recorria Europa. A Espanya, el cop d’estat amenaçava la legítima Segona República. Una reflexió sobre la història oculta de milers de persones que des de Cuba van travessar l’oceà per a combatre el feixisme en l’anomenada Revolució Espanyola.

Una tarda, entre riures, Esperanza canta “Batalló de Modistetes” a la seva neta Inés. El cuplet reviu els seus records i la imaginació de la neta. Un viatge en el temps en el qual apareixen personatges meravellosos, dones lliures, somnis sense fronteres i melodies inoblidables.

Emergint de l’era del cautxú, les històries perdudes d’Omarino i Aredomi s’expressen a través d’un viatge sensorial que entrellaça la mateixa història de la cineasta, amb arxius de l’Amazònia d’inicis del segle XX. El film és, alhora, un ritual i una invocació pel diàleg entre vius i morts, reflexionant sobre els límits de la investigació, …

Es pot capturar una vida amb cartes i fotografies? Tres generacions més tard, l’existència de Ramon amagada en una capsa, es fa pública. Prejudicis, mirades i memòries oblidades, fan que la seva figura agafi forma. Entre la memòria i la mirada personal, la seva existència es reconstrueix.

Els fantasmes colonials aguaiten i es fan vegetals. Durant segles han fet funcionar el món en pro d’un únic món, mentre uns altres són aniquilats. La farmàcia de la quina és un exemple de la força de la seva maquinària. Obsessió amb la conquesta, imatges febrils, un món que crema. 

Des del 1967 fins al 1975, “El Caníbal” ho guanya tot: cinc Tours de França, cinc Giros, una Vuelta, tres Campionats del Món, innombrables clàssiques i el llegendari Rècord de l’hora. Però, com es continua pedalejant quan l’admiració es converteix en odi? Aquest documental recorre l’extraordinari ascens i les dificultats del campió més gran del …

L’escassetat de ferralla a l’Espanya de la postguerra va fer que el metall dels naufragis adquirís un inesperat valor monetari. El mar de l’Ebre es va convertir en un lloc de referència d’aquest negoci, on van treballar precàriament bussos i homes “rana”, barrejant les seves històries amb els relats fascinants dels vaixells que van desmantellar. …

Avui en dia, en una era digital on tot és possible, el professor Macaya i la Senyoreta Carricondo creen un món fantàstic amb els recursos més senzills i humils. Odradek és un símbol i el pretext perquè, a través d’uns aparells inventats pel professor Macaya, es crea un espectacle de màgia, emulant els espectacles firals …

Quelques siècles de plus és un curtmetratge documental francès que explora la restauració d’una pel·lícula de la dècada de 1920 a partir d’una còpia de 35 mm. Filmat en importants institucions cinematogràfiques franceses, recorre cada pas, des de la preservació fins al treball digital, destacant l’artesania i qüestionant el futur dels arxius no fílmics.

A través de la peripècia d’un cineasta, músic accidental, Mario Pons retrata el paisatge i el folklore de dos pobles allunyats geogràficament, però que comparteixen uns trets diferencials comuns. Una pel·lícula en primera persona, la vida d’un activista cultural davant del canvi climàtic, la desaparició dels espais humits al món, les cultures que hi sobreviuen. …

Una fotografia titulada “soc una lesbiana d’aquest país” i en el centre de la imatge una persona tapada. Una cerca en primera persona entre fragments d’arxius, geografies, èpoques i relats que es despleguen per a trobar a la protagonista d’aquesta fotografia.  

L’aparició del digital a finals del segle XX va suposar un autèntic punt d’inflexió per a la professió arxivística i per la gestió del patrimoni documental i audiovisual: noves formes de producció, emmagatzematge i catalogació van transformar profundament els processos tradicionals. Els suports físics, fins aleshores centrals, van deixar pas a formats volàtils i sistemes …

Amb arxius familiars, estil vérité i animacions, la Nicole crea un diari visual sobre destrucció, amor i resiliència. Un accident de surf que li desencadena símptomes inexplicables fa que quedi incapacitada per treballar i cuidar les seves filles. El seu dolor es transforma en una narrativa carregada d’esperança, que entrellaça la seva història amb la …